La lengua milanesa, al dì d’incoeu

dialetto

Ma se parla ancamò el dialètt milanes?

De milanes ne restà pocc, e anca quei che per legg i quater ball che sunt chì a scriv, ciapen el vucabulari. Ma in tuti i alter città, ghe tegnen al so dialett, el parlen vòlentèra.

La storia l’è lunga. Prima in rivà i meridiunai, i venesian, i romani e còmpagnia, adess i extracomunitari, Milan l’è granda ghe stan tucc, inscì, per capiss em tacà a parla pulito, vòri dì in italiano.

El dialètt, anca per vess cortes cunt i alter, l’emm lasà andà .
Una volta da Milan vegneven fòra una mota de artistùni, che ghe dàven dent, cont el nost dialett.

El Bramieri, che’l cuntava i barzelètt.

El Walter, el parlava in italiano, ma se sentiva che l’era di noster. El Piero Mazzarella cunt i so cumedi.

El Parenti c’hel faseva el “gasista” .

El Gaber cunt el Jannacci quand cantaven insèma, “vengo anch’io, no tu noo….”a vegniva giò el teater. 

I Gufi, un pù simpatich e un pu’ malnatt.

E la Wanda la vegneva giù del scalùn, piena de stràss e de pajett, e la cantava… intant la faseva vedè un pou’ i gamb. 
Ma n’hò lassà indrè tanti  che se po’ no scrivi tutti, se no se finiss pù.
I nòster cervelùni han fa la pensada:  “Se ghe ne pocc de milanes, l’è inutil trasà i danè“ e saren su i teater in due faseven i còmedi in dialett.

Ma ai milanes che in ancamò chì, la memoria la resta. Perciò ministro della cultura perché in di scoeul ghe mettum minga un’ureta de dialett? 
Em impienì la lengua italiana de parol ingles vedem de ricurdass anca di noster origin. 
Fa nagot se in class insema ai noster fioeu g’hinn anca i african, i arabi e i cines, sem a Milan e tùtti imparen el milanes.

Digel ai to amis