Elezioni europee spiegate al popolo

Elezioni europee 2019

Ariven i elesion e mi sunt intèressa. Ne capissi,  legi i giurnai, i manifest, radio, televisiun e anca  el computer. Quel lì te schiscet el butun, ven fuora subit: Olio Sasso, e ancamò tanti robb che te disen de cumprà, a la fin ven fòra “questo sito non è accessibile”.
Va ben, disi mì se ghè minga el cess, ma ghe sarà almen la cùsina… ?

Ma adess ve disi di rob impurtant, che in i partiti.                                                 A ghe la Maltoni che la gà denter un quai fascistell, ma se te ghe’l diset, la dis de no, e la se mett a piang.

El Baraconi, a l’e fortunà perché el gà drè la Pasqualina, che la matina ghe tira su i calsett, e le restela i quater cavei, e ghi a lustra cont el brill. Ogni tant, intant ch’el parla, el s’indurmenta, e po’ el dis “Viva l’Italia!”.
L’è una roba che ghe restada in del gozz, da un quai ann fa, che l’era ‘nda vedè la naziunal a giugà al balun. Visin a lù a ghe semper el president dell’Assemblea Europea (a l’è quela che lè drè studia de fa l’Europa, ma me par che a lè adrè desfala). Insomma che el Tuajan l’è semper chi, se ved che vann mei quand lù el ghè no, e l’è fora di peè.

La Lega, una volta la vureva fa su una nasiòn con denter l’altItalia, un tocch de Austria, un può de Svissera, e magari anca, Nizza e la Savoia. Adess invece ghe va ben tutta l’Italia, inscì come l’è… Magari vurarien purtà un pou’ de ministeri chi a Milan, con tuti i gratacieli e la torre Lombardia, vòi , che gh’emm…

Ma quei che me piasen tanto, in i cinque stelle. Prima a vureven dervì Montecitorio cume el fudess ‘na tolla de pess, per adess han ancamò de trovà el ferr giust, e la Raggi el scùin de netà i strad.

A capp de tuti a ghera un comich chel faseva ridd tucc, adess l’è diventà serii, el fà pù rid, certi volt el fa propri piang . Ogni tant el va a Roma, el dis quater pirlad, e può el s’intana e per un puù tel vedett nò.

Visin de lù a ghè el fiou del Casapeggio, quel che l’ha inventà el muviment, che al’era un maghett di computer, e l’èra anca un sciamano. L’aveva previst la fin del mund. Pecà che l’aveva minga fa i cunt giust, perché l’è mort prima lù, ancamò giuinn.

El fiuò segue le orme (se dis inci ?) del sò pà . El fa i votà i fedelissimi cont el computer. Per di de SI, schiscen el butun con su clich, per di de NO, quel con su clach. Inscì el capiss cosè l’è che vòren, e dopo el deci lù come  ghe par giust.

Per ultim a g’hè el parti’ che el ga una storia lunga… el partiss dal socialismo… el comunismo, e l’è passà per pussè de cent’ann in Italia, e certi volt el ghà metù denter fina Garibalidi.

Adessin in pocc, quand fann i discussiun, per quatà giò tuti i cadregh, a gan besogn de ciamà la claque, e ogni tant un quai vun el scapa. Ma el va no luntan, s’inventa un partitino, che quand el cress, metem in in 50, se dividen, 25 van de chì, 25 van de là. Perchè anca in del nomm a trovaran la diferensa: metem, vun se ciama PS, e l’alter el ghà de ciamass SP.

Cume in la cansun del Gaber:  ghe quei che fan el bagnn, i alter la doccia, vun el fuma i Malboro, l’alter i Turmac, a vun ghe pias el pecorino, l’ater el zola . Paren diferens de pocc, ma trai tuti insèma…

Come se ved, per fa la cruss in su la scheda, se po’ fà una bona scelta, a ghe n’è per tuti i gust. A l’è cume ‘ndà in del Super, a g’he i ravanei, i zucch, e i meluni (quei ghe n’è tanti) i pomm de terra, e in fund, se quai vu el g’hà bisognn de cumpletà la lista, a g’hè i surgelati. Quaivun ogni tant el scungelen , e l’è fada.

Insomma che sun chi che a stù no’ in de la pell, sunt chi che tripili, a specià i elesiun… A la fin, come a gh’ù spiegà al mè amis, el Gineto de Giambelin, a voti scheda bianca, minga per vess cativ, ma per minga fag tort a nissun.

Digel ai to amis