La sciura Bice

La sciura Bice in portineria

La sciura Bice l’era la purtinara de via Valtellina 20 a Milan, in due stavi de cà. A l’era l’aiutànta del padrun de cà; insòma la sua ruffiàna.

Lù el vureva savè tusscòss di sò inquilitt. Se i fioeù giugaven in l’urari giust, come se compurtaven i donn spusà, perchè la moràl l’è impòrtanta, dei gent in di sò lucai.

La Bice l’era circa un quintal de dona che la te lùmava in del passà, dal veder de la guardiola, che l’era pussè in alt, come el fudess la torèta di sentinei. La g’aveva un gatun gris, antipatich anca lü, quand te pasavet a l’era semper in mes i gamb, come lee, a fa la spia. Ferruccio, el marì, a l’era un quart de lee, màgher e cont la gamba sifulina. El faseva el legnamè ma el parlava mai.

Tücc quei che vegneven denter in del purtun la vureva savè in due ‘ndaven, atenta se se netaven i pè, se alzaven i roeud di biciclett quand pasaven in de l’atrio, che l’era semper tirà a cera.

Naturalment i biciclett a dueven vess quei de la cà, se de nò nisba.
La tegneva un register de la Questura. Quei che vegneven a truà i parent, dopo tri dì andaven in sul register. La dueva savè tuti i mistèri di famili. E se un quai vun el tardava a paga el ficc, a l’era in su la lista nera. Semper de vedètta, quand giugaven i fioeu, minga in sui scal e in del giardin, e in di orari giust.

Ma gh’era un’eccezion e l’era Foscaro, el fioeu della sua tùsa minga maridada. L’era un bagaj, anca lù cont una gamba sifulina, e antipatich che l’era assee la metà.

Hinn passà tanti ann, la cà adess a l’è un comdùmini e la purtinara la gh’é pù. Prubabilment la sciura Bice l’avarà fà dumanda per ciapà el post de San Peder.

Digel ai to amis