Mi sun vecc

mi sunt vecc

Quand vù in gir in machina tutti me sonen a drè, perché a vù adasi. A lè nò vess imbranà, a l’è la prudenza.

Quand guardi i tablèt, i smartfòn e compagnia briscula, che g’han i giòven, che ghè denter i foto, i calcul, el cinema, el navigatur, el computer, e certi volt te podet fina telefuna a cà, mi ghe capissi propri nient. Ma le no che sun rebambì, a l’è che sun nassu tropp prest.

I giòven fan tutt de cursa, e tanti robb insema, e dopo un poù ghe vegn el stress e van in del strissacervei e ghe disen: “fermate il mondo, voglio scendere”. Ma num vecc a ghem la pasienza e la saggezza.

El mè amis ch’el vureva tira in cà una muretina bela giuina e spusala, ai sò parent, che g’han fa capì chel faseva la fin del caprett (un bel para de corna), el gà rispondù: “A lè mei mangià una tùrta in cumpagnia, che la pulenta de per mì”.

E questa a l’è la dimustrassiun pratica della saggezza de num vecc.

Digel ai to amis