Seri un fiulett de Milan abituà a giugà sui marciapè di strad, in due pasaven i carrètt, i machin e i càmios. Come tuti i alter fioeù savevi no de in due el rivava el mangià. El cumpravum in di negòzzi e basta. Quand sunt sfollà in campagna, a l’è stada cume andà a scoeula di paisan. 

Man fa vedè due se cata l’insalata mata, el sungin, a catà i mòr, a rampegà sui piant per andà a rubà i pomm, e i loeuv che fasevum rustì. 

Andavum a nuà, in mudanda, in di fòss. A spigulà el furment, netal e masnal cul masnin del cafè e fà la farina. Hù vist fà i riser, piantà el ris, catal e andà in pileria de nòtt, cont el risun, de sfròs, e purtà a cà el ris. Catà i rann, mazzàì, netai ben e fai rustì. 

A gavevi i gainn de dag de mangià, menai a cà la sèra, e tastagh el cù per vedè se me faseven l’oeuv. In di stall hoo vedù dag de mangià ai vacch, netai cun la bruscia, e mung el latt. 

E in di prà, in due el boeù el gh’aveva tirà l’aratro, metegh el letàmm e la sementa. Cresuda l’erba la tajaven cònt la ranza, la lasaven secà, e ancà mì a girala, per fala secà e fà el fen.

A la scoeula di paisan a m’hann cuntà la storia di bagatt de la seda, come i tiraven sù, innànz i temp de guèrra. I tegneven al cald e al sùcc, loggià in cà, mangiàven i foeuj di moròn, e i gent dormiven in stalla.

Ho vist mazzà el maiàl, cont un culp sech de mazza in sul coo. E poù tutt el laurà che ghe va drè, lavall, tirag via el lard, faa i salamm e i cudeghitt, e a la fin, cònt quel che vanza, faa la cazzoeùla cònt i verz.

Incoeù tutt quel che hù cuntà sù tel vedet, setà gio al cald in cà, in televisiun. Ma lè minga la stessa roba perché manchen sia la fadiga, sia i rumur che i odòr.