El venerdì sant

Foto del venerdì sant

Quand seri picinin la mia nona al venerdì sant, prima de Pasqua, la me menava a fa el gir di sett ges, per basà el Signur. Mi hoo dumandà perché se faseva chela roba lì e m’han rispost che l’era per vegh l’indulgenza plenaria, roba che savevi nanca cusa l’era. La cerimonia de basà el Signur l’era che, in mezz alla navada dela gesa, meteven un taulin e sul taulin meteven el crucifiss, tutt el rest de la gesa l’era scùr in segn de lùtu per la mort del Signur, e tuch i fedeli andaven a basal e lasaven un suldin de carità in la caseta che ghera ai pè del taulin.  

Partivum, mi, la mia nona e l’Angelina, da curs Ticines e la prima gesa che andavum l’era S. Eustorgio, dopu turnavum indrè e la secunda l’era Santa Maria alla Vittoria, adess l’è stada data in ùso alla comunità ortodossa rumena, all’incrocio tra curs Ticines e via Mulino delle Armi. La tersa gesa l’era S. Lorenzo ne la rispettiva piazza, in curs Ticines. La quarta gesa l’era S. Giorgio in via Torino, la quinta l’era S. Sebastiano, semper in via Torino. La sesta l’era S. Satiro, o meglio Santa Maria presso San Satiro, anca le in via Torino. La setima, dulcis in fundo, l’era el Domm.

Quand rivavum al Domm s’eri cuntent perché, finalment, avevi finì de caminà, perché s’eri stracc e stuff. Quand turnavum indrèe, per fam dismett de bruntulà, se fermavum alla gelateria Pedrinis, che l’era al Carrobbio, e me cumpraven un gelato, fà de lur, da 30 ghei , mi insistevi per veghel da 50 ghei ma gh’era nagott de fa, quel, secunda mia nona, l’era giamò fin tropp.

Adess soo no se se fà ancamò el gir di sett ges però, in caso che vurì fall, ve doo un cunsili: purtè no adrè i fieu perché se rumpen i ball.

Digel ai to amis